Entrevista “hi ha moltes coses a fer, però penso que s’evolucionarà molt” Joel Sàmper

Ha estat l’encarregat d’escriure el capítol sobre Andorra inclòs en l’‘Enciclopèdia mundial de l’homosexualitat’. Ha hagut de fer un intens treball de recopilació de dades ja que fins ara no hi havia cap recull similar. Conclou que encara hi ha molt de camí per recórrer.

¿Com va sorgir la iniciativa de fer el recull per escriure el capítol que parla d’Andorra a l’enciclopèdia?
Entre els editors i col·laboradors d’aquesta enciclopèdia hi ha gent que s’ha dedicat a buscar els col·laboradors. Aquesta gent coneixia Jordi Petit, que és un activista gai de Catalunya des de fa molts anys, i ell em coneixia a mi perquè quan jo estudiava a Barcelona em vaig involucrar en associacions. A través d’ell, doncs, van arribar a contactar amb mi i em van plantejar fer un capítol sobre Andorra, i la proposta em va interessar molt en primer lloc perquè no hi ha cap altre recull d’aquest tipus. Hi ha notes de premsa, moltes coses disperses, el Centre de Recerca Sociològica, que ha fet les seves enquestes... i em va semblar interessant tenir una altra perspectiva.

¿Com ha dut a terme el recull de dades? ¿D’on provenen?
Ha estat sobretot un treball d’hemeroteca i també de les lleis que han anat sortint. En el terreny educatiu també he fet un recull de dades, ja que cada sistema té diferents maneres d’abordar aquest tema. En l’àmbit social he recollit articles sobre Som com Som, una entitat que va tenir un auge molt important en un determinat moment i que crec que va ser importantíssima per a Andorra.
També he analitzat els diferents partits polítics i la història, per situar una mica el país, perquè, per exemple, el públic dels Estats Units amb prou feines sap on és Andorra, i per això he insistit una mica en la història del país, els Pariatges, els coprínceps, la religió... De fet, incideixo molt en els coprínceps i en el paper que tenen en l’aprovació de les lleis. És una qüestió molt particular del nostre país i em va semblar important remarcar-la.

¿Quines conclusions ha pogut treure d’aquest recull de dades?
Comparant-nos amb altres llocs, el que veiem és que aquí les coses han arribat bastant tard. Per exemple, la primera manifestació a Andorra de l’orgull gai va ser passat l’any 2000, quan als Estats Units va tenir lloc als anys 60 i a Catalunya fa molts anys que se’n fan. Quant al sufragi femení, no fa gaire temps que existeix, i tot això, tot aquest recull històric, m’ha permès veure totes les dificultats que té la gent per sortir de l’armari i reivindicar drets en l’àmbit polític... però avui en dia tot això no està justificat.

¿Creu que la situació a Andorra encara és la del rebuig i les dificultats?
Encara hi ha un cert estigma i queden moltes coses per fer, per exemple des la vessant política, com pot ser tirar endavant una llei del matrimoni, però també hi ha la por de la pròpia persona homosexual de manifestar-se de manera oberta. Per tant, moltes vegades les limitacions se les imposa un mateix. Cal avançar, doncs, en la part política i en la personal, per aquesta autolimitació.

¿És optimista? ¿Creu que les coses poden canviar de manera ràpida per arribar a la igualtat, per exemple amb una llei de matrimoni?
Penso que si els Estats Units poden tenir un president negre hi ha moltes coses que es poden aconseguir... i jo crec que tot arribarà, segur que sí. També s’ha de tenir en compte que molts dels avanços passen en part per la voluntat dels partits polítics, encara que hi hagi la limitació que els coprínceps no vulguin signar la llei... Jo crec que el punt de partida és que hi hagi uns grups polítics que defensin determinades qüestions.

Abans parlava de Som com Som, que va ser una entitat molt reivindicativa en determinats moments, sobretot en l’assumpte de les donacions de sang. ¿Quina és la situació ara?
Crec que ha passat el que passa amb altres associacions que han seguit un curs força similar; primer hi ha un boom, després hi ha una estabilització i, després, cada cop menys activitat... No es pot mantenir el nivell d’activitat sempre al màxim, però penso que faria falta una associació al país que no estigués vinculada a cap partit polític, que servís per canalitzar les reivindicacions i que fes activitats.
Sí que hi ha partits, com ara els Verds, que han creat una branca per a la defensa dels drets dels homosexuals, però penso que una associació hi ha de ser. De fet, per exemple, conec pares que troben a faltar una associació per poder-s’hi adreçar, ja que moltes vegades no saben com reaccionar. A Catalunya, per exemple, hi ha moltes entitats de pares i mares, i crec que a Andorra seria interessant potenciar-les.

Precisament, Som com Som va ser molt reivindicativa al seu moment i va servir per fer molt de camí, ¿no?
Sí, la veritat és que ara no estem trencant el gel i seria interessant crear una associació per als pares i que pogués assessorar els adolescents, per exemple, perquè la veritat és que ara no tenen un lloc on anar.

Pel que fa a la qüestió concreta de les donacions de sang, ¿ha pogut saber si hi ha altres indrets on es doni aquesta discriminació?
La veritat és que això ara sembla que està en vies de solució i esperem que sigui així, i a mi em consta que aquesta discriminació no existeix, si més no d’una manera tan generalitzada. Passa com en tot, a Andorra sempre es fa el ronso a l’hora d’evolucionar, però crec que no es podrà mantenir que les persones homosexuals no puguin fer donacions de sang; és inevitable.

I en comparació d’altres països, ¿creu que a Andorra encara hi ha molt de camí per recórrer?
Sí, encara hi ha moltes coses a fer i només cal pensar en els anys que fa, per exemple, que la dona té dret a votar... S’ha d’anar a poc a poc i anar fent passos endavant. I a Andorra crec que s’anirà evolucionant molt, perquè a més ara estem en un període de canvis. És inevitable que es vagi evolucionant.

¿I creu que hi ha alguna qüestió que és més urgent de solucionar?
Penso que el més urgent és la qüestió dels adolescents. Jo he estat adolescent i he viscut aquesta situació, és a dir, la manca d’informació, no saber on adreçar-te, el rebuig a tu mateix, no saber com afrontar-ho de cara a la societat, als pares... És una qüestió complicada perquè l’adolescència ja és una època difícil, i si a més hi afegeixes l’homosexualitat... Per això, crec que és la qüestió més important que s’ha de solucionar a hores d’ara.

¿I com s’hauria de fer?, ¿a través dels punts joves?
Crec que amb la formació del personal dels punts joves, i a més a més cal més informació per a aquests adolescents.

¿Quina és la dada que més l’ha sobtat?
De fet, hauria de dir que la del sufragi femení, perquè en principi pensava que feia molts anys que estava implantat, i la veritat és que no fa tant. Crec que és interessant veure l’evolució d’Andorra...

¿Es fa una revisió de tant en tant d’aquesta enciclopèdia?
En principi no, ja que és una edició en paper. El que potser es farà d’aquí a uns quants anys és una altra edició per fer alguna revisió...

¿I creu que canviaria molt si es fes d’aquí a uns anys?
La veritat és que espero que sí, si no voldria dir que no s’ha fet res.

Ara que s’ha creat la comissió per a la igualtat, ¿considera que hauria estat interessant que Som com Som estigués activa per formar-ne part?
La veritat és que hauria estat interessant formar-ne part per platejar diferents aspectes culturals, socials, de les escoles..., perquè jo crec que la discriminació als homosexuals és una discriminació i no està a part, no és una cosa diferent. Hi ha discriminació per diferents motius, siguin de gènere, de procedència... L’origen és el mateix: l’odi, l’aversió... Tota discriminació s’engloba en les mateixes raons i penso que hauria estat perfecte poder participar en la comissió.

¿Fa per tant una crida perquè es consideri els vostres problemes?
Seria ideal que hi hagués un col·lectiu que fos el portaveu. Donat que no hi és, potser seria interessant que des de la comissió es convidés les persones a títol individual perquè poguessin prendre-hi part.

Finalment, ¿per què va decidir entregar l’enciclopèdia a la Biblioteca Nacional?
Perquè abans que tenir-la a casa en una prestatgeria vaig pensar que era millor que fos a la biblioteca, a disposició del públic, i més tenint en compte la poca informació que hi ha a Andorra. Potser serà una referència per a persones que vulguin més informació i que vulguin ampliar la feina feta. És una porta oberta, no només a nivell professional sinó també escolar.

© 31 maig 2010 Marta Fernández - BONDIA

Aquesta entrevista fou publicada per el diari BONDIA en data 31 de maig de 2010 per Marta Fernández.