Volem el tren a Andorra, volem el tren al Pirineu per Antònia Escoda Presidenta del Partit Verds d'Andorra

Les infraestructures de transport en el nostre entorn han estat notícia els darrers dies. Es va parlar primer de la inauguració de l’aeroport de Lleida-Alguaire, presentant-lo com una porta d’entrada al Pirineu. També ha aparegut alguna notícia sobre les intencions del cap de Govern de treure el tema del tren en la seva propera visita a París. Finalment, les nostres autoritats s’han deixat veure a Tolosa en la inauguració de la nova terminal de Tolosa-Blanhac.

Aquestes millores en els equipaments aeroportuaris al voltant del Pirineu ens són presentades com un avenç important per al nostre turisme. Indubtablement ho són, representen opcions suplementàries d’arribada de turistes cap al Pirineu des de llargues distàncies.

Això no ens ha de fer oblidar que l’oferta aeroportuària al nostre entorn ja és força variada: Tolosa-Blanhac, Carcassona, Perpinyà, Girona-Costa Brava, Barcelona-el Prat, Reus, Lleida-Alguaire... Així doncs, no són aeroports el que manca en el nostre entorn; malgrat això l’afluència de turistes segueix una corba descendent des de fa uns quants anys!

Els turistes no es desplacen cap a un destí segons la facilitat d’accés que aquest presenta. Primer tries on vols anar en funció del que t’ofereix cada lloc, i finalment destriaràs entre diverses opcions en funció d’altres paràmetres, i aquí sí que potser tindràs en compte la facilitat, la rapidesa o la comoditat d’accés.

Primera reflexió: no ens enganyem, hem de revisar l’oferta del nostre país.

Segona reflexió: un cop aclarides les mancances del nostre país en matèria d’atractiu turístic i definides les possibles solucions, potser que ens mirem seriosament els dèficits de transport que ens puguin afectar i que ens plantegem projectes a mitjà i llarg termini per resoldre’ls.

L’aposta en el nostre entorn s’ha basat en les comunicacions per carretera. S’ha desenvolupat una xarxa de carreteres i autovies que han apropat el Pirineu (i doncs, Andorra) als grans centres urbans (Barcelona i Tolosa). Aquestes infraestructures, però, són vulnerables a la meteorologia, i en períodes de gran afluència es poden col·lapsar. Estendre aquest model de transport per carretera dins la serralada ampliant vies actuals o creant-ne de noves genera oposició i té un cost mediambiental excessiu.

Si ens fixem en altres zones de muntanya (Suïssa n’és l’exemple més viu), s’ha apostat pel transport ferroviari com a solució a les dificultats que representa el transport en aquest entorn.

En el programa electoral dels Verds d’Andorra a les passades eleccions trobem l’apartat “Mobilitat sostenible i infraestructures”, en què s’exposen les següents propostes o afirmacions:

“Proposem un nou model de mobilitat basat en la sostenibilitat, amb la presència d’una eficaç i competitiva oferta de transport públic que permeti reduir d’una manera significativa l’ús del cotxe privat.”

“És necessari que les inversions en infraestructures prevegin l’impacte en el territori en què s’ubiquen i contribueixin a millorar la sostenibilitat.”

”Treballarem intensament amb els representants competents dels països del nostre entorn per tal de fer arribar el tren fins a Andorra.”

No ha de ser cap sorpresa per ningú la nostra aposta perquè Andorra treballi a nivell intern, però sobretot perquè ofereixi el seu suport incondicional als seus veïns perquè a tot el Pirineu es creï una xarxa ferroviària moderna. No es parteix de zero, actualment hi ha infraestructures infrautilitzades, mancades d’inversió, però amb un potencial indubtable de cara al futur. S’han de modernitzar les xarxes actuals, estudiar les possibles interconnexions, facilitar-ne l’arribada al Principat, potenciar-ne l’ús per part de la població i els turistes...

Aquesta aposta no és antagònica amb la realitat actual (desenvolupament d’aeroports); al contrari, aquests agafen molt més sentit si es facilita l’accés dels seus usuaris fins al Pirineu.

Cal assumir que el transport per carretera té les seves limitacions i a mitjà termini l’alternativa és la complementarietat amb el transport ferroviari, ecològicament sostenible, amb un menor impacte sobre el territori, més segur, més fiable...


Publicat per el Diari BONDIA del 26 de gener de 2010 en la secció Opinió.