Segurament tenen molt a veure amb la crisi global que estem vivint, repercutit en el benestar de la persona

Una mirada trista Josep Más Magallon Vicepresident del Partit Verds d'Andorra.

L'altre dia vam tenir una reunió amb un important polític d'aquest país. En un moment de la reunió es va dir una cosa amb la qual tots vam coincidir i que em va cridar força l'atenció. Algú va dir: "¿No us heu adonat, passejant pel carrer, que hi ha moltes mirades tristes?".

En aquell moment, el comentari, simplement, es va quedar a la meva ment sense que hi hagués una reflexió ulterior, però vaig intuir que tindria repercussions a causa de l'impacte que va tenir en el meu interior. He pensat bastant com hauria de ser un bon polític en tota la seva dimensió, tant personal com pública. Com a legislador, com a executor de l'obra legislada, com a gestor públic i com a la persona que té una responsabilitat a l'hora d'expressar la seva opinió sobre temes que el poden concernir.

TOTS PODEM
coincidir que un bon polític seria aquell o aquella que actua amb eficàcia, coherència, responsabilitat, transparència en relació a les seves actuacions, honestedat, esforç, dedicació i fidelitat vers uns principis d'ordre ètic. Podria continuar, però la llista no és poca i crec que si es compleix tot això, ja podríem estar molt satisfets. En aquesta anàlisi, si poguéssim pujar un esglaó i pretenguéssim la definició del que seria un gran polític, ¿què podríem dir? Doncs, segons la meva opinió, a part de tenir les qualitats abans esmentades, un polític que surti de les normals atribucions que ja té assignades hauria de tenir una sensibilitat especial per captar el sentir del poble, saber endinsar-se en les problemàtiques generals que condicionen la vida de molta gent i trobar les solucions més intel.ligents per després aplicar-les i que puguin produir un veritable canvi en la vida de la gent.

Hauria de saber captar les sinergies negatives de la seva societat per intentar revertir-les en uns corrents que afavoririen tendències més favorables per al conjunt de la població. Hauria de conformar el seu discurs polític en base a una veritable percepció i entesa de les qüestions que realment preocupen les persones. Hauria de creure en el que diu, sabent que el que diu és la veu ampliada d'innombrables persones.

Sé que el que estic exposant demana unes extraordinàries qualitats i sobrepassa el que la majoria de la gent pot oferir i donar. Sóc conscient també que el estic demanant ja no són polítics amb unes certes aptituds, sinó líders que ens condueixin per altres latituds que, d'alguna manera, podrien aclarir l'espessa boira que ens envolta.

Demano el que demano, no solament perquè crec que aquest lideratge és possible, sinó també perquè les persones que tenen una responsabilitat pública o que expressem la nostra opinió en públic hem de ser conscients que el que fem i el que diem ha d'ajudar a crear una societat millor. Aquestes mirades tristes que deia al principi segurament tenen molt a veure amb la crisi global que estem vivint tots.

És el primer cop que el nostre país ha hagut d'afrontar l'atur, per primera vegada s'ha vist com la pobresa s'ha anat instaurant en moltes famílies del Principat i com situacions límits referides a l'economia han repercutit seriosament en el benestar material, emocional i psicològic de la persona. Tot això ho sabem. Però... ¿és tot? ¿Què ha deixat al descobert tota aquesta gran incertesa de tipus material? ¿Quins suports socials, solidaris, humans i de cohesió social s'han posat en marxa per combatre les dificultats causades per la crisi econòmica? Una mirada diu molt, i moltes encara diuen molt més.

© 2009 Josep Más Magallon
Vicepresident del Partit Verds d'Andorra.



Font: EL Periòdic d'Andorra secció tribuna publicat el 16 de novembre del 2009