Donar sang, donar vida
Publicat per Josep el 31/10/2009 (569 lectures)
El tema de la donació és un tema d'igualtat de drets i per això era tan important lluitar per això
Un dels més alts preceptes de la solidaritat humana és voler donar alguna cosa que forma part de tu per ajudar a la vida d'una altra persona. Durant molt temps aquest acte tan summament altruista i mancat de qualsevol tipus d'egoisme personal havia estat denegat al col.lectiu homosexual del país pel fet de ser classificats com un col.lectiu de risc, la qual cosa està completament refutada, des de fa molt temps, en considerar que el que es té en compte són els comportaments de risc i no pas els col.lectius. Nosaltres, el partit dels Verds, hem lluitat moltíssim perquè aquest dret fos restablert, que no hi hagués cap tipus d'impediment pel fet de tenir una orientació sexual determinada i que qualsevol discriminació en relació d'aquest tema fos esborrada definitivament de la nostra societat.
L'ALTRE DIA.
Llegint la notícia que s'estava negociant un conveni amb una altra empresa que sí que permetria la donació de sang a tota la gent del país i que no faria cap mena de distinció segons la seva orientació sexual, vaig tenir un sensació de plena satisfacció i de triomf vers la defensa dels drets dels col.lectius minoritaris, de la no-discriminació social i pública d'un col.lectiu que històricament ha estat maltractat i del no-tractament a un nivell inferior dels seus drets com a ciutadans igualitaris que han de ser en totes les esferes socials. No solament es tracta d'aquest acte en concret, no, i tampoc és només permetre l'exercici d'aquest dret humanitari i la història ja s'acabat. Crec que va molt més enllà. Aquest hauria de ser el principi d'una llarga història, d'una història que hauria de tenir aquest principi i un preciós final, que ens hauria de portar a visionar una societat més igualitària en molts altres aspectes: igualtat de gènere, igualtat d'oportunitats segons el nivell social, igualtat segons l'orientació sexual, igualtat per tot allò que és igual per a tots nosaltres.
Tenim un document que ens diu que la igualtat és per a tots, sense distincions, sense pensar que tenim diferents estrats en el reconeixement dels drets de la persona, sense deixar que en cap moment es formin esquerdes en la fermesa de la seva configuració i, per tant, creient plenament en allò que nosaltres mateixos hem creat. Hi ha principis bàsics que cal tenir molt en compte en base a aquest document i que estan per sobre d'altres apreciacions. Vivim en societat, visquem en col.lectivitat i per això hi ha d'haver un referent clar i percebut per tots que ens regeixi i que ens faculti una regulació d'uns principis bàsics que tots prenem com a model; tots sorgim d'un mateix esperit d'igualtat, no manllevem aquest esperit segons els oportunismes partidistes i els interessos i beneficis particulars. La defensa dels drets són d'igual importància, siguin reclamats per un col.lectiu majoritari, minoritari o tan sols per una sola persona, i la manera de prendre consciència d'això és que la seva essència no és la seva quantificació, ni de qui el reclama, sinó que és el fet de pensar que la moralitat d'un dret està basada en la justícia social que conté i en el grau d'igualtat que conferirà segons la desigualtat d'on provenia.
El tema de la donació és un tema d'igualtat de drets i per això era tan important lluitar per això. Vam estar allà, pensant que això podria donar pas a una Andorra més justa, més solidària, més igualitària. La nostra satisfacció no és complerta, perquè la discriminació continuarà fins que estigui vigent el conveni amb l'actual empresa que fa la recol.lecta de sang, però tot i així pensem que s'ha fet un avenç molt important. Ah! Per cert, el document del qual parlava abans és la nostra jove i preuada Constitució.
© 2009 Josep Más Magallon
Vicepresident del Partit Verds d'Andorra.

Font: el Periòdic d'Andorra secció Tribuna publicat el 30 d'octubre del 2009
![]() | Donar sang, donar vida Josep Más Magallon Vicepresident del Partit Verds d'Andorra. |
Un dels més alts preceptes de la solidaritat humana és voler donar alguna cosa que forma part de tu per ajudar a la vida d'una altra persona. Durant molt temps aquest acte tan summament altruista i mancat de qualsevol tipus d'egoisme personal havia estat denegat al col.lectiu homosexual del país pel fet de ser classificats com un col.lectiu de risc, la qual cosa està completament refutada, des de fa molt temps, en considerar que el que es té en compte són els comportaments de risc i no pas els col.lectius. Nosaltres, el partit dels Verds, hem lluitat moltíssim perquè aquest dret fos restablert, que no hi hagués cap tipus d'impediment pel fet de tenir una orientació sexual determinada i que qualsevol discriminació en relació d'aquest tema fos esborrada definitivament de la nostra societat.
L'ALTRE DIA.
Llegint la notícia que s'estava negociant un conveni amb una altra empresa que sí que permetria la donació de sang a tota la gent del país i que no faria cap mena de distinció segons la seva orientació sexual, vaig tenir un sensació de plena satisfacció i de triomf vers la defensa dels drets dels col.lectius minoritaris, de la no-discriminació social i pública d'un col.lectiu que històricament ha estat maltractat i del no-tractament a un nivell inferior dels seus drets com a ciutadans igualitaris que han de ser en totes les esferes socials. No solament es tracta d'aquest acte en concret, no, i tampoc és només permetre l'exercici d'aquest dret humanitari i la història ja s'acabat. Crec que va molt més enllà. Aquest hauria de ser el principi d'una llarga història, d'una història que hauria de tenir aquest principi i un preciós final, que ens hauria de portar a visionar una societat més igualitària en molts altres aspectes: igualtat de gènere, igualtat d'oportunitats segons el nivell social, igualtat segons l'orientació sexual, igualtat per tot allò que és igual per a tots nosaltres.
Tenim un document que ens diu que la igualtat és per a tots, sense distincions, sense pensar que tenim diferents estrats en el reconeixement dels drets de la persona, sense deixar que en cap moment es formin esquerdes en la fermesa de la seva configuració i, per tant, creient plenament en allò que nosaltres mateixos hem creat. Hi ha principis bàsics que cal tenir molt en compte en base a aquest document i que estan per sobre d'altres apreciacions. Vivim en societat, visquem en col.lectivitat i per això hi ha d'haver un referent clar i percebut per tots que ens regeixi i que ens faculti una regulació d'uns principis bàsics que tots prenem com a model; tots sorgim d'un mateix esperit d'igualtat, no manllevem aquest esperit segons els oportunismes partidistes i els interessos i beneficis particulars. La defensa dels drets són d'igual importància, siguin reclamats per un col.lectiu majoritari, minoritari o tan sols per una sola persona, i la manera de prendre consciència d'això és que la seva essència no és la seva quantificació, ni de qui el reclama, sinó que és el fet de pensar que la moralitat d'un dret està basada en la justícia social que conté i en el grau d'igualtat que conferirà segons la desigualtat d'on provenia.
El tema de la donació és un tema d'igualtat de drets i per això era tan important lluitar per això. Vam estar allà, pensant que això podria donar pas a una Andorra més justa, més solidària, més igualitària. La nostra satisfacció no és complerta, perquè la discriminació continuarà fins que estigui vigent el conveni amb l'actual empresa que fa la recol.lecta de sang, però tot i així pensem que s'ha fet un avenç molt important. Ah! Per cert, el document del qual parlava abans és la nostra jove i preuada Constitució.
© 2009 Josep Más Magallon
Vicepresident del Partit Verds d'Andorra.

Font: el Periòdic d'Andorra secció Tribuna publicat el 30 d'octubre del 2009
| Explorar articles | |
Una mirada trista
|
Ara toca Andorra
|
|
Els comentaris són del seu remitent. No responem pel seu contingut.
|












