Vote hope Obama Jael Pozo Veterinària i presidenta dels i les JEV

M'imagino l'ambient previ als mítings de Barack Obama. De fons, com un acte reflex, torno a descarregar del Youtube el Yes,we can. Algú deia que algun dia la política seria una cançó. No sé si ja ha arribat aquest dia. Tothom canta el Yes, we can. Un somni, una esperança que ara sí, que podem fer realitat amb el canvi que ens proposa. Perquè aquesta és la gran diferència amb els mítings de Hillary Clinton. A tots dos hi ha banderes i es canta l'himne. Però es va als mítings de Clinton per saber què pensa perquè et convenci la seva experiència. Als mítings d'Obama s'hi va convençut des de casa. Perquè aquest vell crit dels jornalers hispans ha contagiat aliats i indiferents, seduint-nos amb un discurs optimista i integrador que defuig d'etiquetes i classes. Obama ha estat capaç de fer vibrar dones, joves, hispans, blancs o negres. Perquè, tal com ens recorda: "No vull parlar en nom de cap col.lectiu. Perquè potser aquest any serà diferent. Potser arribarà un moment en el qual no estarem dividits per la raça, pel sexe o la religió".

M'imagino el jovenet de 27 anys viatjant sol, amb una motxilla a l'esquena, retrobant els seus orígens africans amb un temporer senegalès en una perduda parada d'autobús de Barcelona. Aquest breu passatge narrat en el seu llibre L'audàcia de l'esperança em permet entendre la força de les seves paraules: "Estic preparat per liderar aquest país, però no ho puc fer sol; us necessito a vosaltres. Perquè no només hem de canviar Washington; hem d'aprendre a ser millors persones, millors veïns". I és en les desfetes quan Obama ens captiva: "N'hi ha molts, com ara la senadora Clinton, que diuen que parlo molt d'esperança, que sóc ingenu, que necessito un bany de realitat", es lamenta.

I llavors arrenca: "En aquest país no s'hauria aconseguit res si algú, en algun lloc, no hagués tingut esperança. Esperança és imaginar i lluitar per un país millor. Vosaltres i jo, junts, canviarem aquest país i el món". Ara sí, travessant costes i oceans, la grada dempeus i milers d'internautes també li diem a Obama que la canti: Yes, we can.

© 2008 Jael Pozo
Veterinària i presidenta de les Joventuts d'Esquerra Verda (JEV)


Aquest article fou publicat per el diari El Periódic d'Andorra el dia 18 de febrer de 2008, en la secció La Finestra Oberta