Els sous polítics Jael Pozo Presidenta Joventuts d'Esquerra Verda (JEV)

"Com a primer ordre del dia, augmentarem el nostre sou; com a segon punt, baixarem el dels altres". Així comença una cançó que descriu perfectament la percepció de molts ciutadans després de llegir al diari el llistat de sous que cobren els nostres polítics. Al principi, els primers cònsols perdien diners i per això només podien dedicar-se a la política les poques famílies riques del Principat. L'ideòleg de la retribució dels representants polítics era Edmund Burk, un filòsof que va entrar a la política per necessitat econòmica.

No seria estrany que la mala fama que arrosseguen els sous dels polítics provingui, inconscientment, d'aquest inici tan paradoxal.

Prefereixo que hi hagi un sou clar i transparent que no pas que als càrrecs públics hi accedeixin els rics o aquells que busquen algun interès o els que ja s'ho cobraran d'alguna altra forma. Tenim certa tendència a vincular el sou amb el resultat. I no és estrany, ja que tots coneixem casos clamorosos de persones que es dediquen a la política perquè no tenen cap habilitat o mèrit personal. I tot això per no parlar d'alguns partits, que busquen persones amb la intel.ligència d'una ovella i recompensen la seva docilitat amb un salari pagat pels contribuents.

Són aquests polítics els que fan el negoci de la seva vida anant en una llista electoral, els que fan malfiar sobre els sous dels polítics. Si això li sumem les pujades salarials sense cap òrgan i llei de control, i la desproporció que representen davant la realitat social d'Andorra, on els salaris no s'incrementen respecte a l'IPC ofegant així moltes famílies, tot plegat contribueix a engrandir les diferències entre la classe política i la població.

Jo defenso els salaris dignes per a tothom, per als polítics també. El que em sap greu és la barreja del debat dels mileuristes i menys euristes amb els sous dels polítics. Perquè tant és si es diu A o B, si suposadament són d'esquerres o de dretes, els càrrecs institucionals han de cobrar. I molts dels que critiquen tant, segur que no han mogut ni un dit perquè el salari mínim interprofessional s'incrementi dignament.

© 2008 Jael Pozo
Veterinària i presidenta de les Joventuts d'Esquerra Verda (JEV)


Aquest article fou publicat per el diari El Periódic d'Andorra el dia 11 de febrer de 2008, en la secció La Finestra Oberta