JOEL SÀMPER, CANDIDAT DELS VERDS D'ANDORRA “Volem un debat més de propostes i no tant un d’amistats i de favors”

Els Verds debuten a les comunals. ¿Com ho afronta?

Amb moltes ganes i il·lusió. Som l’únic partit d’esquerres i defensem les idees des d’aquest vessant, un vessant també progressista, ecologista i, per tant, amb la garantia de fer coses per a la gent, de fer política social de veritat i de fer ecologisme de veritat. I també perquè som un equip de gent treballadora, amb moltes ganes i il·lusió per treballar per la parròquia i amb un projecte per al Comú, però també amb una visió de país.

És una aposta forta en un país de tendència conservadora...

Sí, però volem canviar una mica la manera de fer política. Fer un debat més de propostes i no tant d’amistats i de favors, més típic del passat. O sigui, introduir noves idees però també noves maneres de fer. Sobre la base de propostes concretes i també sobre la base de la ciutadania.

Una manera on la ciutadania participi més...

Una manera més oberta, de cara a tothom. Entenem ciutadania com un concepte més obert; tota la gent que viu, treballa i estima la parròquia. En definitiva, volem obrir les portes del Comú per entrar-hi, treure-hi una mica la pols i fer que sigui una institució activa i que vagi de la mà dels ciutadans. No només preocupar-nos de la ciutadania cada quatre anys, sinó de forma més continuada, fer les coses amb la participació i implicació dels ciutadans.

¿Per això la proposta del dret de vot dels residents?

Sí, és en aquest sentit de voler fer més activa la participació de la ciutadania d’acord amb un concepte de ciutadania obert i plural. Proposem que els residents puguin votar a les comunals passat un mandat i, quant a la nacionalitat, que s’obtingui als deu anys.

O sigui, que segueixen les recomanacions efectuades pel Consell d’Europa...

Sí, tot i que una recomanació es pot agafar o no, però realment si es fa és per criteris d’integració social i per evitar una segmentació de la societat, i creiem que s’hauria d’avançar en aquest sentit. L’actual llei és massa restrictiva i s’estan creant diverses societats andorranes, i nosaltres en volem només una, una sola Andorra i no moltes Andorres.

¿Què preveuen per resoldre el problema de la mobilitat?

Potenciar el transport públic, i no només des d’un vessant comunal sinó global, i amb coordinació amb altres parròquies. Entenem, per exemple, que Andorra la Vella i Escaldes formen un sol nucli urbà i hi ha molta mobilitat. Volem establir també més zones per poder passejar amb menys circulació de vehicles. En definitiva, més espai per a vianants.

¿Ha faltat aquesta coordinació entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany en els darrers quatre anys?

No hi ha hagut una comunicació fluïda. Sembla que hi ha una competència pels recursos, com per exemple en el cas de l’aigua del Madriu, quan això s’hauria de fer amb criteris de sostenibilitat i de necessitat, i no de veure qui pot més.

Dins les zones per a vianants inclou l’avinguda Meritxell. ¿Ha de ser exclusiva per a vianants?

Crec que sí. El que no entenem és que en un principi es digués que sí i ara de cop i volta es diu que no, quan fins i tots les associacions de comerciants hi estaven d’acord. No només per una qüestió de sostenibilitat i de reduir els gasos, sinó també per la qualitat de vida i per un enfocament de turisme de qualitat.

La parròquia té també un dèficit d’aparcaments...

Els aparcaments cal posar-los en llocs estratègics. És a dir, en zones on hi hagi una bona comunicació amb el transport públic. No és qüestió de posar aparcaments a qualsevol lloc, sinó de fomentar l’ús del transport públic. I per això és necessari un mapa global de transport. No pot ser que l’Administració comunal faci el transport a la seva manera i la nacional a la seva, sinó que cal fer-ho de manera global.

¿Què li sembla el bus comunal gratuït?

És absolutament electoralista i, a més, és una manca total de transparència. Fins fa molt poc al web del Comú no se’n donava informació i ara, de cop i volta, sí. Caldria explicar fins quan serà gratuït i si és per una qüestió de pressupost, perquè es fan proves o per electoralisme, i més detalls d’aquesta mena. Però tot això s’ha d’explicar.

¿Ha faltat informació a la ciutadania els darrers quatre anys?

Hi ha hagut molt poca transparència, un Comú molt opac quant a informació, activitats que es duen a terme, també quant a finances. Ens agradaria saber quants diners gasta el Comú en assessories, en protocols, en els diferents projectes, a qui s’adjudiquen... Tota aquesta informació convé que la tingui la ciutadania per una qüestió de transparència.

¿És partidari de modificar la llei electoral per augmentar la representació de les minories?

Pensem que és una necessitat, no només una proposta. El país és molt ric en maneres de fer i de pensar, i això s’ha de reflectir i no només a les administracions comunals, sinó també a la nacional.

Pensem que la llei electoral hauria de reflectir de forma proporcional la voluntat de la ciutadania. Sovint s’ha adduït l’argument que amb aquesta llei es garanteix la governabilitat entre cometes. Pensem que no hi ha governabilitat perquè actualment els comuns tenen automàticament la majoria i fan el que volen. Durant el mandat tenen carta blanca per fer el que vulguin i no tenen l’obligació de pactar amb altres forces polítiques. Si hi hagués una representació proporcional, aquesta obligaria més a arribar a l’entesa entre partits.

Podria produir-se una minoria de bloqueig...

Potser en temes puntuals, però això reflectiria realment la voluntat de la ciutadania. Ara es prenen grans decisions i al cap d’un temps s’acaben tirant enrere perquè no és el que necessitava la parròquia. És necessari que hi hagi un debat previ i s’arribin a acords, que és quan realment les decisions tenen força.

La fira ha arribat ja al seu sostre. ¿Cal canviar-ne el model o traslladar-ne la ubicació?

Pensem que cal fer un model de fira més social, perquè actualment està molt enfocada al comerç. Proposem per a la fira d’Andorra la Vella, que és un símbol de la parròquia i cal cuidar-lo, fer conjuntament una fira de la formació i l’ocupació, perquè ja és necessari a nivell global, però especialment en el cas d’Andorra, on els nostres joves necessiten informació sobre els estudis que poden fer, on es poden fer ‒tant pel que fa a estudis universitaris com els que no ho són‒, idiomes, beques.... Som un país petit i molts joves han de marxar a fora per continuar els estudis, i cal conèixer les diferents possibilitats.

¿Com veu l’opció d’aprofitar algun terreny que es pugui alliberar amb el POUP?

El problema és més de fons. El Comú hauria de reservar-se més terrenys per a aquest tipus de coses. La fira hauria de ser en un lloc ben comunicat, i penso que es podrien fer algunes coses a Santa Coloma, ja que hi ha molt terreny i se’n podria aprofitar el potencial.

¿És Santa Coloma l’assignatura pendent del Comú actual?

Santa Coloma ha estat des de fa molts anys la gran oblidada per part del Comú. Si veiem les inversions que s’han fet, la majoria s’han portat a terme en un radi d’actuació molt limitat. L’avinguda Meritxell, el Centre de Congressos, La Llacuna... Caldria repartir la inversió al llarg de la parròquia perquè en pugui gaudir tothom.

¿S’ha de reconèixer d’alguna manera la capitalitat d’Andorra la Vella?

Tenint en compte la realitat del país, que és petit, penso que de cara enfora és molt millor vendre Andorra com a producte. No es tracta per tant d’establir una competència entre les diferents parròquies, sinó d’unir-nos i vendre’ns com un producte de qualitat.

A més, penso que la capitalitat te l’has de guanyar una mica. I ho has de fer mitjançant una bona gestió dels teus recursos, fent realment polítiques per a la gent i repartint les inversions al llarg de tot el territori de la parròquia. Una de les coses que reclamem també és que les transferències del Govern es facin principalment sobre la base de la població de cada parròquia.

¿Què proposen per pal·liar els problemes d’habitatge?

L’habitatge protegit no hauria de consistir a fer un edifici aïllat, sinó a repartir-lo en diferents edificacions mitjançant l’establiment d’una quota d’habitatge protegit per a les noves promocions immobiliàries. Estem en contra de fer edificis socials que podrien crear guetos. Volem que l’habitatge social estigui sota control del Comú. Nosaltres proposem que un 20 per cent de les noves edificacions es destinin a habitatge protegit.

¿Quins equipaments manquen a la parròquia?

En fan falta sobretot a Santa Coloma, perquè realment la població que hi ha és molt considerable i en els propers anys pot créixer bastant, ja que és una zona encara molt verge. El Comú ja ha de reservar espai per fer habitatges socials, més zones verdes... I s’ha de fer ja, perquè després no hi haurà temps.

¿Quines són les propostes dels Verds en matèria econòmica?

Més transparència i esglaonar les inversions en tot el mandat per no perjudicar les finances comunals. Cal promocionar més la parròquia pel que fa al turisme i cuidar-ne molt més la imatge, perquè no només afecta la seva imatge turística, sinó també la seguretat. Cal preservar també els nuclis antics.

¿I pel que fa al comerç?

Cal facilitar molt més l’obertura de nous establiments, tant pel que fa a la gestió com a no incrementar els impostos comunals, especialment a la gent jove. Hi ha comerços que marxen de la parròquia, ja sigui per les dificultats econòmiques com pels tràmits burocràtics.

¿Com veu el projecte del carril bici?

Volem ampliar molt més el carril bici. No l’entenem com un tram aïllat sinó com una xarxa. A més, cal potenciar-ne molt més l’ús. No es tracta només de pintar les ratlles a terra, sinó d’implantar un règim de lloguer de bicicletes en diferents punts de la parròquia, disposar d’aparcaments.... A més, el traçat actual és insegur, ja que és molt estret.

¿I per a la gent gran?

Volem establir un servei d’atenció i assistència domiciliària per a les tasques domèstiques. L’ajut a la gent gran no només s’ha de fer des d’un vessant sanitari, sinó també des d’un vessant social, ja que hi ha tasques del dia a dia que poden semblar molt senzilles però per a una persona gran poden ser un handicap. També hem de cuidar els detalls de la parròquia, les zones de difícil accés, els passos de vianants. La parròquia no només són les gran inversions, sinó també els detalls del dia a dia que ajuden a fer la vida més fàcil als ciutadans.

¿I quant a joventut i política cultural?

Volem potenciar que els joves promoguin les seves habilitats culturals, projectes... I cal disposar d’equipaments justament per a això. Promocionar totes les expressions culturals i artístiques. Falten espais on els joves siguin els protagonistes, on puguin decidir els seus continguts i aportin la seva petjada.

Font: BONDIA