Iago Andreu (el Periódic d'Andorra) entrevista a Juli Fernandez, Membre del consell d'administració de la C.A.S.S i membre del partit Verds d'Andorra




Juli Fernández REPRESENTANT DELS ASSALARIATS AL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE LA CASS


–¿Què el va portar a votar contra els pressupostos de la CASS?

–En primer lloc, perquè en un consell d’administració anterior ja havíem aprovat per unanimitat uns pressupostos que estaven fets amb un riteri tècnic tenint el compte l’impacte de l’entrada en vigor de la nova llei. En els pressupostos que vam votar en contra es donava per entès que es limitaven prestacions que afectaven el nostre col.lectiu, i també d’altres com ara el dels jubilats o la patronal. No podíem votar-hi a favor, perquè la CASS no és qui ha de prendre les decisions de si s’han de retallar les prestacions o no. Podem donar criteris tècnics per limitar la despesa, però la decisió de retallar les prestacions és una decisió política que la CASS no pot prendre. Es donaven per fetes unes retallades quan el Govern encara ara no ha dit que es tirarien endavant. Pot passar que si el Govern no acorda ara aquestes retallades, la despesa pressupostada no sigui suficient i calgui demanar crèdits extraordinaris. I si els crèdits extraordinaris no es concedeixen, el problema el tindrem a la CASS.

–¿Què va passar entre els primers pressupostos i els segons?

–Acompanyant els primers pressupostos hi havia unes recomanacions tècniques que vam remetre al Govern per tal que les prengués en consideració. En els segons pressupostos el posicionament era invers: es dóna per suposat que determinades mesures estan aprovades pel Govern i s’aproven uns nous comptes en funció d’això, sense que aquestes mesures estiguin encara efectivament aprovades pel Govern.

–¿Per tant, tot plegat és un problema formal?

–És un problema de formes, perquè fins ara els pressupostos de la es feien CASS amb un criteri tècnic que es basava en un marc legislatiu,
mentre que aquesta vegada el pressupost implica retallades. D’altra
banda, més enllà de les formes, representem un col.lectiu i no volem
en cap moment retallar unes prestacions aprovades amb el suport de
tots els grups parlamentaris. Com a representants dels assalariats, ens en vam alegrar i ara, en canvi, les prestacions es retallen i poden quedar pitjor que a la llei anterior.

–El Govern vol obrir una reflexió sobre la CASS i el model global. ¿Comparteix aquesta necessitat?

–Aquesta reflexió la comparteixo des de fa molts anys. Fins ara la Seguretat Social era propietat, per dir-ho així, de les persones que cotitzaven. A partir de la nova llei, el Govern passa a ser responsable dels dèficits de la CASS, com si la Seguretat Social s’hagués nacionalitzat. És per això que el Govern s’ho planteja ara amb més urgència que mai. Cal un pacte d’Estat com en d’altres països i em fa l’efecte que tant Jaume Bartumeu com Joan Gabriel han parlat d’aquest pacte d’Estat. La Seguretat Social només es pot tractar en el marc d’un pacte d’Estat, perquè s’ha d’abordar la qüestió amb criteris tècnics i de viabilitat i evitar polititzar el debat. Això no ha passat, sinó tot el contrari: S’ha polititzat i així ho estem veient.

–¿Fins a quin punt és greu el problema dels abusos?

–Injustament s’està culpabilitzant la CASS de tot. La CASS fa la feina tan bé com sap i no pot fer altres coses, perquè el que ha de fer és complir el marc legal vigent. Evidentment, hi ha aspectes a millorar. Si hem de parlar del frau de les baixes, en parlarem, però les responsabilitats no són només de la persona que defrauda, sinó també del metge que signa la baixa. En certa manera, puc entendre la posició d’aquests metges. Els pacients també són clients i si el metge sap que, si no li dóna la baixa, perdrà el pacient i el client. És el sistema que està muntat així. També hi ha certa responsabilitat del Col.legi de Metges en l’assumpte de les baixes injustificades. A més, sembla que el dèficit de la branca de malaltia només estigui causat pel frau a les baixes i això no és així de cap manera. A final d’any, la branca de malaltia tindrà un dèficit d’uns 20 milions d’euros i no podem calcular el percentatge de frau, però no crec que superi el 20%. El 20% de 20 milions d’euros són quatre milions d’euros. El dèficit és de 20 milions, no de quatre.

–¿Quin paper hi juga el fet que moltes consultes es facin a l’estranger?

–Això tampoc no és culpa de la CASS. No he arribat a entendre mai
per què aquí a Andorra fer una ressonància magnètica –per exemple
perquè no estic segur que sigui la prova específica– és dues o tres vegades més car que a Barcelona. No és d’estranyar que la Seguretat Social no posi impediments per anar a visitar-se a Espanya: d’una banda, estalvien diners a la CASS i, de l’altra, hi ha clíniques especialitzades.

–¿Què passa: hi ha preus abusius, el SAAS no està ben gestionat?

–D’entrada em sorprèn que es parla molt del dèficit de la CASS, però no
es parla del dèficit del SAAS, que és molt important i també és responsabilitat del Govern. Una de les mesures a les quals el Govern sembla predisposat és congelar o revisar les tarifes del SAAS amb la CASS. Des del meu punt de vista, són abusives. Per alguna cosa deu ser que aquí les prestacions valen dos o tres cops més que a Espanya. Es pot dir que aquí són més cares perquè se’n fan menys, però no és només això, és el sistema el que falla. Ara que el Govern haurà d’assumir el dèficit de la CASS, això encara s’evidenciarà més, perquè de res no servirà traslladar part del possible dèficit del SAAS a la
Seguretat Social.

–¿Cal apujar encara més les cotitzacions, doncs?

–Sí, s’haurà de cotitzar més i això ja se sabia. La nova llei ja apuja la cotització mig punt per als treballadors i un punt imig per part de les empreses. Actualment, i parlo d’abans de l’aprovació de la llei, amb el que paguem de cotització, tenim molts ser-veis i sí els volem mantenir. La vida s’encareix i és evident que per mantenir o ampliar les prestacions s’han d’apujar les cotitzacions. El que no és just és que les cotitzacions agumentin i les prestacions es retallin.

–¿El problema és, doncs, el model sanitari liberal, no equiparable al
d’altres països?

–És necessari replantejar-se tot el sistema. Tots els sistemes sanitaris tenen les seves virtuts i els seus defectes. De la mateixa manera que pensem quin país volem, també hem de pensar quina Seguretat Social i quin sistema sanitari volem. També cal tenir en compte que a la majoria de països, Seguretat Social i sistema sanitari van lligats, i a Andorra, fins
ara, no era així. Ara és el moment de replantejar-s’ho. Quan es va elaborar la llei de la CASS em fa l’efecte que hauria estat bo plantejar-se tot això. És una assignatura pendent des de fa molt temps.

–¿Cal incrementar el control en el sistema actual o anar a un sistema públic com el d’altres països?

–En àmbit personal, més enllà de la meva experiència pel consell d’administració de la CASS, sempre he defensat un sistema sanitari universal. Un sistema que sigui viable, però que tingui una cobertura universal. I si això vol dir apujar les cotitzacions, s’apugen. La Seguretat Social que tenim no és així, però té les seves virtuts. El cap de Govern va fer referència al model espanyol i jo em pregunto: ¿en què ens hem d’assemblar a la Seguretat Social espanyola? ¿En la cobertura universal o en les llistes d’espera?

–¿Amb la nova llei ens vam fer trampes al solitari?

–Cal tenir en compte que la nova llei es va fer en una època de bonança. Quan els diners no falten es pot tenir tendència a estirar més el braç que la màniga. Per això es fan els estudis actuarials per cromprovar la viabilitat del sistema. Fa tres anys, quan va començar el nostre mandat, ja vam fer un estudi actuarial que s’haurà de fer per llei cada cinc anys com a mínim. Amb la visió a llarg termini que donen aquests estudis, es poden anar prenent mesures que garanteixin la viabilitat del sistema. No sé si anteriorment es feien estudis actuarials, però el que ha fallat és tenir aquesta visió. Abans potser passava que el Govern no era responsable del dèficit de la CASS i no es filava tan prim a l’hora de prendre una decisió política. Ara el Govern és responsable i tenim els resultats d’estudis actuarials. Això vol dir que s’hauran de prendremesures, ja sigui apujant les cotitzacions, retallant
les prestacions o endarrerint l’edat de jubilació, per exemple. Són mesures impopulars i a ningú li agrada parlar-ne, però ara algú n’haurà de parlar.

–¿El temps ha donat la raó al criteri del Govern d’Albert Pintat?

–Sí, evidentment. Quan s’estava elaborant la llei de la CASS es donaven
unes xifres irreals. Des del consell d’administració ja ho vam advertir,
però no teníem cap mena de poder polític. El Govern Pintat no es va posicionar ni a favor ni en contra, senzillament va dir la veritat. Només
parlava sobre la viabilitat i tenia tota la raó perquè es basava en informes tècnics. Però és clar, si ni el seu grup parlamentari li feia cas... Jo, personalment, com a treballador em vaig alegrar de la millora de les prestacions, perquè no és competència meva si hi haurà diners o no. Si
una mesura l’aprova el Consell General per unanimitat, és perquè els
polítics ja saben d’on treuran els diners. No s’entendria que s’aprovi
una llei per unanimitat i ara, un any després, es vulgui retallar perquè
no hi ha prous diners. Imés tenint en compte que el Govern anterior
ja ho va advertir.

–¿Aposta per mantenir les prestacions al nivell actual mentre es repensa el model?

–Evidentment. Crec que es poden retallar altres despeses abans que la sanitat, que és prioritària. Potser arreglar rotondes o fer túnels i vials no és tan important. Fins i tot si aquestes infraestructures estan a mig fer i cal acabar-les, però acabar-les suposa una despesa que impedeix
mantenir la sanitat, prefereixo que es paralitzin les obres però que no es retallin les prestacions socials i sanitàries. Se sap el que hi havia i se sap el que hi ha i es tracta de prioritzar. El que més em molesta és que les coses no s’expliquin d’una forma clara. El que més em molesta és que es culpabilitzi la CASS de tot: la CASS no sap gestionar, la CASS retalla les prestacions... Això és injust. A la CASS hi ha molt bons professionals i només compleix amb la llei. La CASS no és culpable ni del dèficit, ni del frau de les baixes, ni del fet que hi hagi 100% que s’atorguin o no s’atorguin. La CASS fins ara s’havia limitat a complir amb el marc legal, tal com estava previst.

–¿En què pot afectar les prestacions que reben els cotitzants la retallada del pressupost?

–S’ha fet el pressupost en base a les retallades de prestacions després
d’una trobada del tècnic del Govern amb els tècnics de la Seguretat
Social. Si el Govern ara decideix retallar, hi haurà moltes prestacions
que es donaven o estaven previstes per la nova llei que ja no es donaran. La nova llei preveu, per exemple, que es doni directament la cobertura del 100% en funció d’uns criteris. Una de les mesures diu que en cap cas es podrà atorgar el 100%. Ni que sigui el 2% la persona haurà de pagar.

–¿Hi ha persones que no poden pagar ni l’1%?

–Hi ha persones que no poden apagar absolutament res, ni tan sols l’1%. Això ho sabem i n’hi ha prou de veure les informacions periòdiques
de Càrites sobre l’índex de pobresa que hi ha al país. Sembla com si no les volguéssim veure, però aquestes persones hi són i jo parlo per elles.

Fon: el Periòdic d'Andorra publicat el 01 de novembre del 2009