l motiu és la decisió del Comú lauredià de deixar l’oposició fora dels consells d’administració de Sasectur, l’escola bressol i Camp Rabassa.
El diari d’Andorra fins i tot en fa l’editorial: Afeblir la democràcia (incís: l’editorial també parla del consell de govern però això seria un altre tema, ja que alguns grups de l’oposició, en d’altres comuns, han rebutjat participar-hi quan se’ls hi ha ofert aquesta possibilitat).
En el tema de les empreses amb participació comunal el cas lauredià no deixa de ser una anècdota. Quins criteris s’empren per atribuir càrrecs de representació en els diferents consells d’administració? No estaria de més dur a terme un petit treball d’investigació. En totes les parròquies trobaríem exemples i seria interessant examinar de ben a prop qui fa què. El tema és força interessant, algunes d’aquestes societats estan relacionades amb serveis públics (distribució d’aigua, d’electricitat…), d’altres en sectors de vital interès per l’economia (estacions d’esquí, termolúdic i d’altres equipaments turístics…) i, finalment, algun comú també participa en el sector del comerç com a venedor de carburants…
Heu vist algun cop un anunci oficial d’algun comú convocant els eventuals ciutadans interessats a participar en alguna d’aquestes “parapúbliques”, a un càsting de selecció? Jo no, i això que he viscut uns quants anys en una parròquia rica en aquest tipus de societats.
No acabo de veure clars els criteris, algunes vegades fa la sensació que es fa un repartiment de càrrecs (amb les corresponents compensacions econòmiques i el rol sempre indefinit)… per tenir contents als diferents pols de poder (digueu-ne famílies o lobbys si preferiu…) de la parròquia?
Per tant, fer escarafalls per l’acord pres per la majoria comunal de Sant Julià em sembla fora de lloc… a menys que anem fins al final i ens mirem amb lupa les pràctiques de TOTS els comuns en el tema de les empreses participades públicament.
Estem parlant de persones que representaran el Comú (i, per tant, a tots els ciutadans de la parròquia), a les que se’ls hi suposa alguna intencionalitat en l’exercici d’aquesta representació, i que rebran una compensació econòmica per aquest mandat. Les indefinicions en qualsevol d’aquests aspectes es podrien interpretar com un mer repartiment de quotes de poder o de “favors” d’ordre econòmic. Cal una total transparència en les dades de l’administració ja que l’opacitat és incompatible amb l’exercici real de la democràcia.
Un altre tema, és el poder desmesurat de les majories comunals, si parlem de canviar-ho m’hi trobareu, cal modificar la llei electoral amb urgència!
© 2012 Bernat Escoda
Publicat originalment al bloc de Bernat Escoda: I tanmateix, es mou